Amor después del amor

Posted by on mar 26, 2015 in Plenitud | 7 comments

Pensando sobre qué tema escribir este marzo, mes de la primavera en el hemisferio norte y que nos ha regalado un mágico eclipse solar, me apetece compartir un poema muy especial.

Lo descubrí formándome como coach hace un tiempo atrás y lo redescubrí el año pasado, dándole un significado mucho más profundo.

Leedlo con especial cuidado, para captar el auténtico significado que tiene. Para mí expresa de manera excelente esta relación de poder entre el EGO y el SER, recuperando este amor fundamental que nos merecemos. Un tributo a nosotros mismos. Es sacar del olvido nuestra parte más esencial. Espero que os guste.

Copia de Amor dp del AmorVendrá la hora

en que, con júbilo,

te saludarás a ti mismo al llegar

a tu propia puerta, en tu propio espejo,

y cada uno sonreirá a la bienvenida del otro,

y dirá: Siéntate aquí. Come.

Otra vez amarás al extraño que fuiste tú mismo.

Dale vino. Dale pan. Devuélvele tu corazón,

a ese extraño que te ha amado

toda tu vida, a quien ignoraste

por otro, y que te conoce de memoria.

Coge las cartas de amor de los estantes,

las fotos, las notas desesperadas,

arranca la propia imagen que hay en el espejo.

                                                       Siéntate. Festeja tu vida.

Derek Walcott  (Poeta caribeño, nacido en 1930)

7 Comments

  1. No sé perquè la primera vegada que vaig sentir aquest poema (me’l va llegir una amiga) vaig relacionar-lo amb la maduresa entesa des de l’edat. Em venia al cap la imatge d’un home vell trobant-se amb el seu passat i acceptant-lo.
    Ara però, després de llegir-lo detingudament el relaciono amb una maduresa que res té a veure amb l’edat. Més aviat em fa pensar en el moment en el que t’acceptes a tu mateix. El moment en el que ets conscient de quins són els teus defectes i els acceptes com una part més de tu, aconseguint per fi encaixar-los en el aparentment complexa trenca-closques que forma el teu ser. No sé si li passa a tothom, però en el meu cas va arribar la hora en la que vaig necessitar parar a mirar com era i com feia les coses. Vaig necessitar acceptar quins eren els meus defectes i deixar d’amagar que existien. Vaig necessitar acceptar-me i a partir d’aquí intentar millorar.
    En definitiva, relaciono el poema amb el moment en el que per el que sigui et comences a estimar i t’esforces per intentar créixer.

    • Les teves paraules Txema m’han fet recordar una frase que vaig sentir una vegada en relació a com afrontar els conflictes: «només s’estima el que es coneix». Si ho portem a nosaltres mateixos ho podem relacionar amb el conflicte que podem viure amb aquelles parts nostres que no ens agraden gens. Acceptar-les passa per estimar-les i si som capaços de fer-ho donarem el millor de nosaltres.

  2. conócete a ti mismo, acéptate como eres, respétate i perdónate.

  3. Amor y ego. Suele ocurrir que nos olvidamos de nosotros, de estar consigo mismo… Un abrazo Claudia!

    • Y suele ocurrir también Manuel que nos olvidamos de nuestra parte más infantil, aquella que atesora espontaneidad, vitalidad, curiosidad y perseverar.

  4. Jo sí que ho he interpretat de la manera que dieu de, de cop topar-se amb UN MATEIX, amb el verdader jo. Tot i que queda camí per recórrer, racons per descobrir, jo he arribat a veure’m al mirall. Crec que no tant conscientment com vosaltres però sí. I una mica, Txema, sí que va lligat amb l’edat, o la maduresa, o el pas del temps amb les experiències acumulades, no sé…
    Que m’ha agradat molt el poema i que quan per fi et trobes al mirall, amb la claredat que sigui, almenys per mi ha sigut una mena de barreja d’alegria i alleujament i càrrega d’energia pel que dius tu, Txema. Per saber qui ets i on ets, i saber què pots fer per millora el que no t’agrada.
    Gràcies per aquest post, Clàudia

    • Ostres! Moltes gràcies Sandra.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Website Protected by Spam Master