Quan era estudiant universitària em va començar a fascinar la mitologia grega i els conceptes que anava descobrint. El del temps va ser un d’ells i qui diria que anys després el viuria amb tanta consciència en mi mateixa i, com a coach, el veuria reflexat en els meus clients.
En el meu afany per observar el devenir de las persones, en general, i dels meus clients de coaching, en particular, m’adono com dues formes diferents de concebre i viure el temps van dansant entre elles:
Cronos versus Kairós.
Si bé he dit que van dansant entre elles, per a ser fidedigna a la realitat que percebo, haig de dir que és Cronos qui sol imposar-se com el protagonista del ball. Aquest és el temps fixat de manera objetiva, quantitativa i per convenció social. Sis minuts són sis minuts per a tots, independentment del lloc del món on estem.
Quina és l’avantatge de Cronos? Que permet posar-nos d’acord entre uns i altres, fixar límits i precisar objectius de acción. Quina és la desavantatge, aleshores? L’imposar-se en la nostra societat com a únic paràmetre per aconseguir metes, per arribar a resultats i per a prendre decisions. I si bé és molt positiu que les cinc siguin les cinc per a tots i podem trobar-nos en un cafè per a xerrar, quan haguem de prendre una decisió potser no poguem fer-ho a les cinc. Potser ho poguem fer la propera setmana, el proper mes o, potser, el proper any.
I aqui és on s’alça el Kairós com el temps savi.
És el que recupera la pista de ball, per imposar la seva dansa pausada, silenciosa, solemne i detinguda.
És el temps propi de cada un, en el que coincideix saviesa interna amb sincronia externa. I tan sols el Kairós et possibilita actuar des del moment present i oportú, el que està en plena connexió amb el teu ser (i no amb el fer). És per això mateix que és el més convenient per a prendre decisions, ja que la intuició emergeix de manera natural.
Així, Cronos s’imposa com el dels objetius i resultats i Kairós s’imposa com el de la potencialitat. Sigui com sigui, és important que estiguis atent per tal que el primer no s’imposi com a únic protagonista del ball i cedeixi la pista al segon quan sigui necessari.
I tu, en quin temps sols estar?
