La por

Posted by on mai 17, 2015 in Plenitud | 0 comments

La PorCreieu en els fantasmes? Així començava un cafè-tertúlia al qual vaig assistir aquesta setmana.

Si la pregunta us ha fet reflexionar, probablement haureu anat més enllà de la imatge dels fantasmes de llençol blanc.

La fantasmagoria de la nostra ment és tan poderosa que ens podríem passar dies escrivint sobre tot el que ens genera por. Com ara…

  • La incertesa.
    • Acabar una relació que no ens porta enlloc per por a estar sols.
    • No creure’s capaç de fer una determinada feina.
  • Que li passi algun accident al nostre fill/a.
  • Contradir a algú per témer el conflicte.

I la llista podria seguir i seguir…

La por és quelcom construït de manera subjectiva. Com a psicòloga tendeixo a anar a les teories tradicionals que refereixen la por a una de les emocions bàsiques i, per tant, a considerar-la adaptativa, ja que t’avisa de quelcom que potser has d’evitar per cuidar la teva pròpia vida. Ara bé… El tema aquí és on posem el límit de tenir por?

El que està clar és que donar-li espai a la por és obrir la caixa dels llamps i trons i el que pot generar por per uns no ho genera pels altres. Novament tornem a la idea de construcció mental com a éssers humans que som, amb consciència, sentit del temps cronològic i llenguatge, amb tot el que això comporta.

És per això mateix que em va encantar la pregunta sorgida al cafè-tertúlia:

Ens ajuda realment la por?

És més, ens ajuda inclús anomenar-la por?

El coaching va de trencar esquemes, de canviar perspectives, d’atrevir-se i de sentir-se més viu i, per tant, qüestionar-se aquestes preguntes per CONSTRUIR quelcom nou té a veure amb obrir camins.

Compte amb deixar-se endur per la trampa perfecte construïda pel nostre ego, aquesta part nostra que sempre vol tenir sota control el que ens envolta i des del nom de la por ens diu: “no, per aquest camí no passis”, “no, d’aquesta persona no te’n refiïs”.

D’aquesta manera ens perdem tot un camí de possibilitats i d’exploració, del món que ens envolta i també de les nostres pròpies capacitats. Perquè mentre no ens atrevim per la por a saltar lluny estarem perdent la possibilitat de sentir-nos més vius.

Per alguna cosa em va quedar donant voltes la següent frase…

 “la por ens treu la llibertat de viure”

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Protected by Spam Master