La curiositat: la mirada a l’altre

Posted by on set 30, 2014 in Proceso | 0 comments

Curiositat 3No acostumo a començar els posts del meu blog donant definicions sobre el que vull parlar i aquesta vegada ho faré perquè crec que és essencial per comprendre totalment la magnitud del que suposa “la curiositat”.

Sense afany per voler donar una definició de diccionari, la descriuria com una actitud de genuí interès pel que ens envolta. Com d’altres actituds, la curiositat està present en nosaltres quasi de manera innata quan som petits. Hi ha qui la segueix mantenint a mesura que es fa gran. I hi ha qui la deixa abandonada pel camí de la vida,com si s’oblidés una maleta a algun lloc.

MaletaJustament és recuperar aquesta maleta el que proposo (per aquells que l’hagueu deixat enrera en el vostre camí de la vida). Si obrim la maleta de la curiositat, ens adonem que ens ofereix regals vinculats amb aquesta.

Com la innocència a l’hora de mirar les coses.

O com la capacitat de sorpresa.

Ambdues tenen la virtut de mirar quelcom com si fos la primera vegada que ho fessis i fer-ho és un procés que t’obliga a fondre’t en l’experiència del que tens al davant. I quan ho fas, et sents més viu i més present. I ara vaig un pas més enllà portant-ho al món de la relació amb els altres. T’imagines l’impacte que tindria actuar de manera curiosa amb les persones que t’envolten? Em refereixo no només amb aquelles que et són properes per estima o afinitat, si no també amb aquelles amb qui et topes durant el dia a dia: veïns, companys de feina, la caixera del supermercat, persones del teu poble o barri de la ciutat…

Mostrar curiositat cap a als altres és tenir interès per la persona com a tal, com a ÉSSER HUMÀ. És trencar la monotonia de no mirar pràcticament ni els ulls de qui tenim al davant per donar pas a indagar com és, què fa, comprendre què està pensant o sentint. És acostar-se a l’altre. I ja podeu deduir que l’impacte que tindrà serà l’obertura per part de l’altra persona, potser inclús la sorpresa perquè un desconegut o semi-desconegut s’interessi per l’altre, i alhora una humanització de la relació.

L’actitud de curiositat sobre la que escric aquí és similar a la que pots tenir quan viatges a algun lloc desconegut. O la que tens quan comences a conèixer a algú. Malauradament deixem de tenir aquesta actitud a mesura que transcorre el temps, com si el temps fos sinònim de conèixer perfectament a algú, com si ja no hi haguessin matisos o aspectes desconeguts. Res més lluny de la realitat. Igual que la vida dóna tombs, les persones també en donen i en aquest vaivé canvien, sense oblidar les capes i capes que tenim cada un de nosaltres.

Per tant, et proposo “mirar més enllà” de com mires a les persones en el teu dia a dia, sortir d’aquesta petita caixa i recuperar la maleta de la curiositat. Et donarà la possibilitat de tenir una percepció renovada, d’aportar més vida, de descobrir coses noves i et transformaràs en un  explorador de lo humà i, per tant, de la construcció d’un teixit social més ric.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Protected by Spam Master