La Curiositat: la mirada cap a un mateix

Posted by on nov 1, 2014 in Proceso | 0 comments

Curiositat 2

 

 

Mirar-se o no mirar-se?

Aquesta és la qüestió.

 

Solem fer-nos més preguntes de curiositat sobre el que ens envolta que sobre nosaltres mateixos. És sobre el que ens crida l’atenció que observem més, ens fem preguntes i al fer-ho des de la curiositat anem més enllà de les aparences. I sobre nosaltres mateixos, què? Potser ens hem deixat de cridar l’atenció i agafar un mirall com el de la foto sigui només per mirar-nos-hi de manera automàtica, amb la finalitat d’embellir-nos o comprovar en quin estat físic està el nostre rostre.

Un gest tan quotidià com mirar-nos al mirall cada dia pot convertir-se en un punt d’inici cap a les profunditats de nosaltres mateixos.

El mirall com a metàfora de posar-se cara a cara amb un mateix. Agafar-lo amb la intenció de mirar-se a fons tindrà el benefici de veure’ns amb uns altres ulls, com si fos la primera vegada. També et portarà a anar més enllà del que “és evident”, preguntar-te com estàs, amb quina persona t’estàs convertint i indagar en el que els teus ulls expressen. Pots, inclòs, jugar un mica i preguntar-te: si aquesta arruga o senyal de la meva cara pogués parlar, què diria de tu?

Si ets capaç de preguntar-te des de la curiositat què hi ha al darrera d’un comportament habitual que tens, d’un tret de la personalitat que no t’agrada de tu, d’una acció que has realitzat d’una manera impulsiva, tindràs molt guanyat: estaràs tractant-te a tu mateix amb amor i ganes d’aprendre de tu.

Us dic un secret:

Aquest és un dels posts que m’ha costat més d’escriure. Jo mateixa em pregunto sobre mi: Què hi ha haurà al darrera d’aquesta dificultat?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Protected by Spam Master