La força de la consciència

Posted by on gen 31, 2015 in Proceso | 7 comments

consciencia 1

La consciència cap a un mateix és l’únic punt d’inici possible en el camí cap el canvi i, si tens coratge i t’atreveixes a endinsar-te en el bosc de tu mateix, també pot ser el camí de la transformació.

 I, què s’entén per consciència?

Doncs el mostrar atenció per quelcom, en aquest cas, nosaltres mateixos. Si bé hi ha diferents nivells de consciència, aquí em referiré als que es troben a la superfície, sense entrar a la profunditat de la consciència espiritual, que requereix altres camins per arribar-hi, com ara la meditació.

Tal i com diu Deepak Chopra, metge indi, el canvi mai és neutral: o bé condueix al creixement, al desenvolupament i a l’evolució, o bé en direcció contrària, cap a la decadència, el deteriorament i el desordre. La diferència radica en com focalitzem la nostra atenció, doncs aquesta és la nostra connexió amb el camp de possibilitats infinites.

Els éssers humans, almenys els que estem impregnats d’occidentalitat, habitualment funcionem amb automatismes. És a dir, com si utilitzéssim el mínim combustible energètic de nosaltres mateixos. I el cost d’això és molt alt. Des de sentir-te perdut a la vida, escollir relacions poc sanes, deixar-te emportar per la inacció del dia a dia, sobre-reaccionar amb enfadament davant situacions intrascendents, etc, etc…

Ser conscient comporta trencar amb aquesta inèrcia que ens pot portar de mica en mica a oblidar-nos de qui som, com actuem i què volem. En canvi, és optar per l’auto-coneixement i amb ell la possibilitat de connectar i aprendre de nosaltres mateixos (de les nostres reaccions, els nostres punts lluminosos i els nostres punts foscos).

La consciència és un camí al despertar…

de la vivesa,

de la creativitat que tots portem dins,

de sentir que tens capacitat d’escollir a la teva vida i que ella no et controla a tu

i de la plenitud.

 

Hi penses renunciar?

 

7 Comments

  1. Farem el que dius i intentarem veure què hi ha dins nostre. Esperem però que allò que hi trobem no ens espanti gaire…

  2. Desvetllar la consciència per viure despert i atent a la vida.
    Un post preciós per començar l’any…

  3. Qui no ha escoltat més d’una vegada la frase: ets conscient del que fas?… la consciència, un gran valor que tenim els éssers humans.
    Certament, els considerats occidentals vivim una vida en el que són molt més importants, coses com: què pensaran de nosaltres?, com puc agradar a l’altra persona?, com puc triomfar?.. Una sèrie d’accions dirigides al món exterior, però quasi mai dirigides al nostre interior. Un món, en el que no ens observem a nosaltres mateixos, i el problema és que la consciència del que anem fent es va perdent cada dia i anem vivim any rera any de la manera que normalment ens diuen que està bé, com uns robots… Suposo que lo seu seria aprendre a adquirir consciència de la realitat, a pensar si el que vull fer realment és el que vull fer, a connectar-nos i aprendre de nosaltres mateixos,ufff difícil, l’entorn no és el millor amic..

    He viatjat sempre que he pogut per països asiàtics i quina diferència amb el nostre “món”. He observat, que viuen d’una manera molt diferent a la nostra… Nosaltres vivim més dirigits a triomfalismes externs, mentre que ells viuen més per triomfalismes interns. Els “asiàtics”, optant més per l’autoconeixement i la plenitud d’un mateix.. una sèrie d’accions que els porten a adquirir una consciència de la realitat i pot portar a la felicitat això?… En la meva opinió sobre els viatges que he fet en aquests països és que la gent allà viu molt més feliç que aquí… Seran més conscients?.. crec que sí…

    • Gràcies Josep per aportar el contrapunt del món asiàtic. Justament pel plantejament de mirades diferent que ells adopten ens pot aportar molt. Com a mínim per replantejar-nos una única manera de fer les coses, que a la meva manera és més restrictiva en quant a mirar-nos.

      També enfatitizo la contraposició que fas entre món intern i món extern, i l’excessiva importància que de vegades li donem a aquest últim. Mirar-nos i prendre consciència de nosaltres per a mi passar per apoderar-nos, acceptar-nos i estimar-nos. No està gens malament el que obtenim si ens hi posem seriosament oi?

  4. El canvi ens pot portar al creixement o al contrari a la decadència…
    No és això el que realment ens fa por? Saber que en l’intent podem canviar a pitjor?
    I també em pregunto: Si intentem ser conscients de com som o que fem, ens agradarà el que veurem? Pot ser que preferim no ser conscients de la nostra realitat per no patir?

    • Gràcies Txema per portar al teu comentari el tema de la “por” i el de la decadència. Fixa’t que en el meu post parlo de que el et fa crèixer és posar atenció a les possibilitats que et permet el canvi, a la positivitat, al mirar quina oportunitat se’t presenta per aprendre. Si mires cap aquí hi haurà creixement segur. Ara bé, si passes com un cec pel que vius i no ets capaç (sigui pel que sigui) de re-valoritzar-ho, aleshores amic, la decadència pot esperar a la cantonada.

      I el segon punt que dius és molt cert. Per això tinc menys clients de coaching dels que voldria!! jaja

  5. Descobriment, consciència i acció, com a camí pel canvi de veritat.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Protected by Spam Master