Els Camins

Posted by on ago 19, 2014 in Equilibrio, Proceso | 0 comments

20140806_114559Al bellmig de l’estiu i des de Sri Lanka, escric ara mateix aquest post. Fer el camí que veieu a la foto em va inspirar per compartir aquestes paraules amb vosaltres. I és que la idea de camí en sí mateixa és molt suggerent.

Ja li deia el gat a l’Alícia en el país de les meravelles que qualsevol dels dos camins que escollís era bo sempre que caminés el temps suficient. Reflexionar sobre el camí m’ha portat a fer-me dues preguntes que aporten mirades diferents i alhora interconnectades:

▶ Com escollim un camí o un altre?
▶ Com el vivim mentre l’estem recorrent? (aquesta mirada és sobre la qual s’ha escrit més i per tant no pretenc dir el que ja està dit).
 
Respecte la primera pregunta em sorgeixen tres respostes (i potser vosaltres en podreu trobar més). La primera manera d’escollir un camí és fer-ho des de l’anàlisi i la raó. Des d’aquí hi ha claretat d’on vols arribar i saps que aquell camí és el que t’hi portarà. La segona manera és fer-ho des de la intuició. Des d’aquí no hi ha raons lògiques i sí confiança des del sentir que és aquest el camí correcte. I una tercera manera és la que es fa amb l’ànim d’explorar, descobrir i sorprendre’t, i potser el fi en si mateix sigui aquest (no voler arribar a cap lloc, simplement “estar” en aquest lloc).
 
Com és natural en nosaltres, tots i totes tenim tendències i solem escollir una manera o una altra. Ara bé, potser el tema sigui qüestionar-se fins a quin punt la manera en com esculls t’ennuvola la possibilitat d’aprendre del camí en sí mateix o bé t’eixample la mirada. Mentre recorria les interminables escales que veieu a la foto (més de 5.000), no podia evitar imaginar el temple que hi havia al final del camí i desitjar en moments de cansament arribar al final del mateix. Jo mateixa vaig adonar-me que mentre estava pendent d’arribar al final també estava oblidant el meu voltant. Com de difícil és aturar-nos nosaltres mateixos en “l’estar” del camí, sense cap altra pretensió! I és que sens dubte l’aprenentatge està en el “fer camí” i el que això implica:
 
  mirar el teu voltant,
sense pressa,
integrant un ritme propi (només teu),
encuriosir-te i, sobretot,
malgrat hi hagi boira com en la foto, confiar.  

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Protected by Spam Master