Love After Love

Posted by on Mar 26, 2015 in Plenitud | 9 comments

Thinking about what to write in March, at least in the northen hemispherethe the spring month which has lately gifted with a magical solar eclipse, I wish to share a very special poem.

Read it with special care, and try to capture the deep meaning of it. For me, it excellently expresses the power relation between EGO and BEING, pointing out the fundamental love that we deserve to ourselves. It is a poem to bring out of oblivion our most essential part. I hope you enjoy it.

Copia de Amor dp del Amor

The time will come

when, with elation,

you will greet yourself arriving

at your own door, in your own mirror

and each will smile at the other’s welcome,

and say: Sit here. Eat.

You will love again the stranger who was yourself.

Give wine. Give bread. Give back your heart

to itself, to the stranger who has loved you

all your life, whom you ignored

for another, who knows you by heart.

Take down the love letters from the bookshelf, the photographs, the desperate notes,

peel your own image from the mirror.

Sit. Feast on your life.

Derek Walcott  (Saint Lucia, born 1930)

9 Comments

  1. No sé perquè la primera vegada que vaig sentir aquest poema (me’l va llegir una amiga) vaig relacionar-lo amb la maduresa entesa des de l’edat. Em venia al cap la imatge d’un home vell trobant-se amb el seu passat i acceptant-lo.
    Ara però, després de llegir-lo detingudament el relaciono amb una maduresa que res té a veure amb l’edat. Més aviat em fa pensar en el moment en el que t’acceptes a tu mateix. El moment en el que ets conscient de quins són els teus defectes i els acceptes com una part més de tu, aconseguint per fi encaixar-los en el aparentment complexa trenca-closques que forma el teu ser. No sé si li passa a tothom, però en el meu cas va arribar la hora en la que vaig necessitar parar a mirar com era i com feia les coses. Vaig necessitar acceptar quins eren els meus defectes i deixar d’amagar que existien. Vaig necessitar acceptar-me i a partir d’aquí intentar millorar.
    En definitiva, relaciono el poema amb el moment en el que per el que sigui et comences a estimar i t’esforces per intentar créixer.

    • Les teves paraules Txema m’han fet recordar una frase que vaig sentir una vegada en relació a com afrontar els conflictes: “només s’estima el que es coneix”. Si ho portem a nosaltres mateixos ho podem relacionar amb el conflicte que podem viure amb aquelles parts nostres que no ens agraden gens. Acceptar-les passa per estimar-les i si som capaços de fer-ho donarem el millor de nosaltres.

  2. conócete a ti mismo, acéptate como eres, respétate i perdónate.

  3. Amor y ego. Suele ocurrir que nos olvidamos de nosotros, de estar consigo mismo… Un abrazo Claudia!

    • Y suele ocurrir también Manuel que nos olvidamos de nuestra parte más infantil, aquella que atesora espontaneidad, vitalidad, curiosidad y perseverar.

  4. Jo sí que ho he interpretat de la manera que dieu de, de cop topar-se amb UN MATEIX, amb el verdader jo. Tot i que queda camí per recórrer, racons per descobrir, jo he arribat a veure’m al mirall. Crec que no tant conscientment com vosaltres però sí. I una mica, Txema, sí que va lligat amb l’edat, o la maduresa, o el pas del temps amb les experiències acumulades, no sé…
    Que m’ha agradat molt el poema i que quan per fi et trobes al mirall, amb la claredat que sigui, almenys per mi ha sigut una mena de barreja d’alegria i alleujament i càrrega d’energia pel que dius tu, Txema. Per saber qui ets i on ets, i saber què pots fer per millora el que no t’agrada.
    Gràcies per aquest post, Clàudia

    • Ostres! Moltes gràcies Sandra.

  5. this poem is a poem of truth that not many people cannot see or admit to. with life throwing up and peeling away all that is thought to be true this poem comes to me at a time when it is needed the most. There is nothing outside of who I am nothing at all. From my reading of this poem I am again reminded that nothing outside of me is as real as what is inside of me in the moment of the now , here I can be free from all that I perceive as a dysfunctional reality. No matter what is said to me or thrown at me I am inside a free man. The freedom I talk of is one free of all limiting beliefs, this I can only find through a constant inquiry into me myself and I. My journey into me is a constant.

    • Hi Peter,
      Thank you for sharing your inspiring personal journey.
      It is as you say, the real truth is inside us. The only way to discover it is by giving us an space of self-discovery, meditation, calm and observation without judgement.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Protected by Spam Master