(Español) ¿Esclavitud o libertad?

Posted by on Mar 31, 2014 in Equilibrio, Plenitud | 5 comments

Sorry, this entry is only available in European Spanish and Catalan.

5 Comments

  1. Tengo una duda: se puede considerar “negativamente” el querer alcanzar un sueño cuando es lo que muchas veces nos lleva a la felicidad? Si no tenemos sueños, si no nos “obsesionamos” por conseguirlo, como poder alcanzarlo? Y por otro lado, muchas veces la ilusion que nos guia a ese sueño nos hace ya disfrutar anticipadamente del pretendido logro.
    Y no importa que lleve una vida, pero es lo que nos mantiene animados, alegres, con perspectivas y llenos de energia. Por eso no entiendo como se puede ser esclavo del mismo con connotaciones negativas…

    • Georgina, gracias por tu reflexión y tus preguntas.
      Tener sueños es algo vital como seres humanos y estoy de acuerdo contigo en que cuando se cree en algo puedes llegar a obsesionarte por ello. No es que esto sea “negativo” per se, sino más bien, deja de ser beneficioso para nosotros cuando una y otra vez no lo conseguimos y dejamos de ver otras alternativas. Claro, la pregunta que surge aquí es ¿dónde pongo el límite?

  2. Claudia,
    gràcies per aquest post tant assenyat. Tens raó, tots hem estat esclaus de manera conscient o inconscient, amb tal nivell d’autoengany que, amb la perspectiva del temps, asusta contemplar el que hem estat capaços de consentir.
    Segueix així.
    Jaume

  3. Llegint el teu post, penso en la sort que tenim de poder escollir sobre les nostres vides. Si més no, podem triar entre diverses opcions. Penso que és interessant descobrir perquè n’escollim unes enlloc d’unes altres i més enllà d’això, descobrir la manera en com ens relacionem amb elles (ja siguin idees, persones, objectes, somnis, espai, temps, aliments, substàncies, entre d’altres ) per allò de no ensopegar dues vegades amb una mateixa pedra…

    Em fa pensar també en la importància de sincerar-nos amb nosaltres mateixos. I en aquest sentit, penso que és molt important la gran feina que fas, així com l’acompanyament de les nostres persones estimades (quan són capaces de veure’ns i acceptar-nos com som) a l’hora de ser-nos sincers, d’escollir i prioritzar entre diverses opcions (ja sabem que tot no es pot tenir) i és clar, de ser-ne conseqüents. En definitiva, d’agafar les rendes de la nostra vida, enlloc de dipositar aquest poder a tercers.

    Una abraçada, Clàudia!

    • Neus, quina profunditat mostra el teu comentari. Gràcies per compartir les teves reflexions.

      Em quedo amb 2 aspectes del que dius: “la sort de poder escollir sobre les nostres vides” i “la importància de sincerar-nos amb nosaltres mateixos”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Website Protected by Spam Master