A mesura que vaig realitzant sessions i més sessions de coaching, m’adono cada vegada de manera més rotunda que es repeteix client rere client quelcom que em meravella i és el que jo anomeno “profunditat en l’essència”. Com que cada client és diferent i cada un té el seu procés, en sóc espectadora en diferents etapes del mateix. Ara bé, sense arribar-hi, no és possible el canvi ni la transformació.

Aquest moment és el que té a veure en posar fre al ritme vertiginós en què qui més qui menys cau en el seu dia a dia. Aquest ritme que anem integrant de manera inconscient, com deixats emportar per una força invisible que ens fa actuar masses vegades de manera automàtica. I això inclou els pensaments sobre nosaltres mateixos. Pensaments que de vegades són restrictius, rígids, durs, marcats per l’exigència del que hauríem de fer o com hauríem de ser i que conseqüentment ens generen emocions poc alliberadores. Una de les avantatges del coaching és posar una gran senyal d’STOP a aquest devenir automàtic i aprofundir en la persona que tinc al davant.

Aleshores és quan apareix la LLUM. I el SILENCI. I la REFLEXIÓ. I la “profunditat en l’essència”. I una serenor que sí és comuna a tots els clients, el que em fa pensar que quan s’arriba a aquest punt és perquè s’ha tocat l’autèntica potència de la persona.

A la “profunditat en l’essència” només s’arriba a través del camí de la consciència, aquesta que ens permet descobrir què és el que em fa vibrar, em fa riure, sentir-me vital, divertir-me, apassionar-me. Si es posa l’atenció aquí, apareix la connexió amb qui sóc, d’una manera clara.

És com si de sobte, s’haguessin apagat tots els interruptors del “fer, fer i fer” i s’haguessin encès els del “ser”.

Aleshores és quan la part més lluminosa de tots nosaltres apareix.